Per què em demana l’ajuntament que renove la llicència d’ocupació del meu habitatge?
La llicència de segona ocupació: una garantia d’habitabilitat
La denominada “llicència de segona ocupació”, o també “cèdula d’habitabilitat”, constitueix un document administratiu essencial que acredita que un habitatge compleix amb els requisits tècnics d’habitabilitat exigits per la normativa autonòmica.
Aquest requisit no es limita als habitatges de nova construcció: quan un habitatge canvia de propietari, es lloga, o es realitza una nova contractació de subministraments —aigua, llum, gas…— després de més de deu anys des de l’obtenció de la primera llicència d’ocupació, resulta necessari renovar aquesta llicència o realitzar la corresponent declaració responsable.
L’obtenció d’aquesta llicència no és un mer tràmit burocràtic: respon a l’interès públic de garantir que els habitatges oferts per a ús residencial compleixen les condicions mínimes que certifiquen la seguretat, salubritat i confort de les persones ocupants. En concret, es verifica que l’habitatge respecta la normativa tècnica d’habitabilitat, el tipus de sòl, les condicions de disseny, ventilació, il·luminació, superfícies mínimes, distribució adequada, etc.
A més, la renovació periòdica —o la seua expedició quan corresponga— permet mantenir un control sobre el parc d’habitatges existents, evitant que immobles en males condicions es destinen al lloguer o a la venda sense que complisquen els estàndards bàsics d’habitabilitat.
La regulació d’aquest procediment es basa en diversos instruments normatius autonòmics com ara el Decret 161/1989 del Consell que regula l’expedició de les cèdules d’habitabilitat, les normes d’habitabilitat, disseny i qualitat per a habitatges –DC/09-, la Llei 3/2004 d’Ordenació i Foment de la Qualitat de l’Edificació, o la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge.
Aquest marc normatiu formalitza l’obligatorietat del certificat tècnic per a habitatges de segona o posteriors ocupacions: al costat de la sol·licitud, ha de presentar-se una certificació emesa per un “tècnic competent”, que acredite que l’habitatge compleix la normativa tècnica d’habitabilitat aplicable i que no es tracta d’una edificació de nova planta.
El paper de l’arquitecte tècnic: clau per a assegurar l’habitabilitat i la legalitat
Encara que la normativa es refereix genèricament a “tècnic competent”, en la pràctica la funció recau sobre professionals com l’Arquitecte Tècnic que realitza una visita d’inspecció a l’immoble, avalua les seues condicions i elabora el corresponent certificat tècnic.
Què comprova l’arquitecte tècnic?
Que l’habitatge disposa de superfície mínima, estades apropiades, ventilació i il·luminació adequades.
Que les instal·lacions compleixen les normatives actuals, o almenys que no existeixen riscos greus.
Que l’estructura, distribució i cèdula de l’immoble siguen aptes per a l’ús residencial i, si aplica, que no s’haja modificat l’ús sense la corresponent autorització.
Que l’habitatge respecta la normativa urbanística aplicable.
En cas de deficiències o incompliments, el tècnic identifica els defectes i notifica al titular de l’habitatge perquè procedisca a la seua esmena. Només una vegada corregits eixos punts podrà emetre’s el certificat tècnic i completar-se la sol·licitud de segona ocupació.
Per què resulta imprescindible la seua intervenció?
Seguretat jurídica: La signatura d’un professional reconegut i, quan correspon, el visat pel seu col·legi professional —juntament amb la documentació exigida— legitima la sol·licitud davant l’Ajuntament.
Protecció dels futurs ocupants: Garanteix que l’habitatge ofereix unes condicions bàsiques mínimes, evitant arrendaments o vendes d’immobles en mal estat.
Control tècnic i urbanístic: Permet avaluar el compliment de normes d’edificació i urbanístiques, evitant usos inadequats o il·legals.
Transparència i confiança en el mercat immobiliari: Especialment en casos de compravenda o lloguer, disposar de la llicència actualitzada aporta confiança a persones compradores, inquilines, entitats bancàries i subministradores de serveis.
Conclusió: Més que un tràmit, un mecanisme de qualitat i seguretat
L’obligació de comptar amb una llicència de segona ocupació no ha d’entendre’s com una mera formalitat administrativa, sinó com una garantia del dret a un habitatge digne, segur i adequat. La seua renovació o tramitació en els casos requerits assegura que els habitatges oferts compleixen unes condicions bàsiques imprescindibles per al seu ús residencial.
En aquest context, el paper de l’arquitecte tècnic és fonamental: la seua intervenció tècnica aporta certesa, competència professional i funció inspectora, claus per a garantir tant la legalitat de l’immoble com la seguretat i benestar de les persones que l’habiten.
Per a qualsevol persona propietària, arrendadora, compradora o professional del sector, entendre la rellevància d’aquesta llicència i acreditar que l’immoble disposa d’ella —i en vigor— constitueix una pràctica responsable, ètica i necessària.
Si has de renovar la llicència d’ocupació del teu habitatge sol·licita una cita d’inspecció ara o contacta per ampliar informació.